Estem molt agraïts a l’Ajuntament de Querol, pel Premi de Medi Ambient que ens heu concedit en el marc de la I Jornada Medi Ambient i Cultura de #Querol
Volem també, felicitar-vos per la tasca que feu en diversos àmbits de la protecció del territori i la custòdia al municipi de #Querol.
Seguim amb la feina pel territori!
El camí del Gaià
Una bona manera de conèixer aquest entorn natural ens l’ofereix el Camí del Gaià, un itinerari senderístic que travessa les comarques i subcomarques de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra, l’Alt Camp, el Tarragonès i el Baix Gaià. Des del naixement del riu a les fonts de les Canelles, a Santa Coloma de Queralt, ressegueix tot el curs del Gaià fins a la seva desembocadura a la platja de Tamarit. Els contraforts del Gaià fan que el camí, a l’alçada de Montferri es divideix en dos, oferint-nos dues possibilitats. Un tram del camí que passa per Vilabella i Renau i l’altre per Salomó i Vespella de Gaià. A la vila del Catllar les dues branques del camí es tornen a unir fins a la mar mediterrània a Tamarit.
És un recorregut d’entre uns seixanta cinc i setanta quilòmetres que ens permet gaudir del patrimoni natural i cultural que s’escampa per cada racó de les Terres del riu Gaià. Les alberedes sobretot del mig Gaià, els castells medievals i torres de defensa que van establir la Marca Hispànica en aquesta zona durant el segle X i XI, molins de diverses èpoques i diversos trams de sèquies, fonts i mines són bons exemples d’aquest patrimoni, que en molts casos presenten un fort estat de deteriorament i abandó. Així i tot, actualment existeixen algunes iniciatives de promoció i consolidació com ara els castells del Catllar, Querol i Altafulla, i el projecte de l’Hort de les Salamandres a Querol.
Punt d’inici i final: fonts de Canelles de Santa Coloma de Queralt – Tamarit.
Distància: 62,850 km. per Salomó; 60,660 km. per Remau
Tipus de ruta: lineal.
Nivell de dificultat: moderada.
Desnivell acumulat: 856 m de pujada i 1.525 m de baixada.
Tracks realitzats per Enric Fonts
Els macroinvertebrats aquàtics, o macros, formen un heterogeni grup d’animals INVERTEBRATS, de mida GRAN (macro > 0,5 mm), que desenvolupen una part (o la totalitat) del seu cicle biològic dins l’AIGUA DOLÇA.
Així doncs, a les moltes espècies d’escarabats, libèl·lules, efímeres o crancs que habiten els nostres rius, les podem denominar macroinvertebrats.
El conjunt de macros que trobem un mateix lloc i moment determinats (comunitat), es un vertader termòmetre de la qualitat de l’aigua i del hàbitat fluvial.
Així doncs, en els rius ben conservats hi localitzarem aquells macroinvertebrats que requereixen d’altes exigències ambientals (baixa contaminació, bona oxigenació, etc.).
Per altra banda, en els trams fluvials amb major degradació, tan sols hi detectarem espècies tolerants als hàbitats empobrits.
Els macros, per tant, responen a les alteracions del seu entorn i en son bioindicadors.
La Sínia du a terme seguiments de la comunitat macroinvertebrada del riu Gaià, a fi de detectar canvis en la qualitat de l’aigua i/o l’hàbitat aquàtic.
El Vinyet (o plana del Vinyet), és el nom pel qual és coneix localment la plana al·luvial de la desembocadura del riu Gaià.
Amb una superfície de 37’6 ha, el sector s’integra al marge esquerra del Gaià, limitant al nord amb la línia ferroviària Barcelona – Tortosa, a l’est amb el terme d’Altafulla i al sud amb la línia de costa.
Més d’un 80% dels terrenys del Vinyet son propietat de l’empresa Fecsa – Endesa, que fins al present manté, únicament, la parcel·lació de les finques amb un ús agrari baix o molt baix.
Obstant, en el mes d’octubre de 2020, l’empresa propietària anuncia la licitació de compra del conjunt de bens del Vinyet en un sol lot (totalitat de finques pertanyents a Fecsa – Endesa).
L’anunci, fa suposar la presentació d’ofertes per part de diversos sectors econòmics, especialment del turístic, fet pel qual l’Associació Mediambiental la Sínia demanda a les administracions locals i autonòmica, una resposta efectiva per evitar la possible compra privada – i subsegüent transformació – del Vinyet , i potenciar-ne la seva recuperació ambiental.
Fruit d’aquesta demanda, i gràcies a la col·laboració interadministrativa, el passat 18 de novembre de 2020, el Sr. Damià Calvet i Valera, Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, expressa la voluntat d’adquirir els terrenys del Vinyet per part de l’administració central, a fi de retornar-los la societat com bé ambiental de disposició pública.
En aquest sentit, la Sínia vol resumir els principals elements clau que han estat valorats alhora d’elevar la proposta de compra a la conselleria, i per als quals aquesta fita històrica per a la conservació i protecció del patrimoni natural de la conca del Gaià pot ser, finalment, concretada.
La Plana del Vinyet constitueix una de les peces de territori, no fragmentada ni urbanitzada i no protegida per la legislació ambiental, amb major extensió i valor / potencial paisatgístic, natural, social i cultural dels ambients litorals mediterranis amb influència fluvial a escala de Catalunya.
La pràctica absència d’usos i infraestructures urbanes o industrials, la baixa intensitat de l’aprofitament agrícola o, entre d’altres, el relatiu aïllament sobre l’efecte d’infraestructures ferroviàries i viàries (altament excepcional en els litorals de Tarragona i Barcelona), han dotat al Vinyet d’un alt grau de preservació vers als generalitzats impactes antròpics que afecten la major part de les planes al·luvials i els trams baixos dels rius en el territori català.
Per altra banda, el sector limita (a l’oest) amb l’Espai d’Interès Natural i Refugi de Fauna Salvatge de la Desembocadura del riu Gaià – integrats, alhora, en la Xarxa Natura 2000 amb la denominació costes del Tarragonès (ES5140007) -.
Es remarca que el tram baix del Gaià, greument afectat per l’embassament del Gaià (regulador dràstic del cabal ordinari del riu), compta des de 2010 amb el Conveni per a l’alliberament de cabals ambientals al tram baix del riu Gaià (Agència Catalana de l’Aigua – Repsol, 2010).
El citat conveni dibuixa un nou i magnífic escenari per a la recuperació de la dinàmica i funcionalitat hidrològica de la massa d’aigua, i com a deriva, de la seva plana al·luvial.
En l’àmbit social, destaca el sentiment de pertinença i ús públic (activitats esportives, arts, agricultura ecològica, oci en la natura, educació i voluntariat ambient etc.) que veïns, veïnes i visitants mostren cap aquest paratge de la costa tarragonina.
Son múltiples les iniciatives socio – ambientals i culturals que enfronten la conservació del patrimoni natural i paisatgístic del Vinyet vers la pressió urbanística, i la associada al sector turístic, extensament afavorides en el conjunt del litoral Català.
A mode d’exemple, l’Associació Mediambiental la Sínia, manté convenis amb distints consistoris de la vall baixa del Gaià i, en particular, amb l’Agència Catalana de l’Aigua, per al desenvolupament d’actuacions de custòdia fluvial, educació i voluntariat ambiental a la conca del riu Gaià.
Pel que ateny a la protecció i conservació del medi ambient, els ecosistemes terrestres i aquàtics i la seva biodiversitat, el Vinyet – i el seu front litoral – sustenten un ampli ventall d’hàbitats (en varis casos Hàbitats d’Interès Comunitari / Prioritari) representatius dels sistemes de duna, els boscos de ribera, els ambients fluvials, els aiguamolls o les llacunes litorals, en la majoria dels casos, amb baix estat de degradació i/o alta potencialitat de recuperació.
Així doncs, i citant alguns exemples, l’establiment o us com a zona de reproducció / nidificació de certes espècies de la fauna protegida com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) o el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i, en referència a la flora amenaçada, d’Achilea marítima o Limonium gibertii, es una realitat a la Plana del Vinyet.
Es vol senyalar la rellevància ambiental del Vinyet en relació a:
La compra pública dels terrenys del Vinyet pot suposar la íntegra recuperació ambiental de la plana al·luvial de la desembocadura del riu Gaià.
En afegit, la seva eventual inclusió com a Espai Natural Protegit (o altre figura de protecció), situaria al sector com a una de les principals àrees d’influència marítimo-terrestre d’àmbit fluvial protegides de Catalunya.
Aquest fet ha de facilitar l’obtenció de recursos (fons de finançament locals, autonòmiques, estatals i comunitaris) per a projectar actuacions de restauració, educació i voluntariat ambiental.
Així mateix, de l’establiment de mecanismes d’administració i gestió activa de l’espai, ja siguin locals, supramunicipal o autonòmics.
Com a base de la proposta i justificació per a la compra de les finques del Vinyet es molt necessari subratllar que:
– L’adquisició dels terrenys per part d’un titular privat pot condicionar l’adopció de nous usos no compatibles amb la protecció i preservació del territori, com ja s’ha fet palès en el marge dret del Gaià, sigui quina sigui la qualificació o protecció dels seus sòls.
– Que en aquest marge, es localitza una amplia representació d’allotjaments turístics (càmpings), per altra banda assentats en zones amb risc d’inundació (segons l’Agència Catalana de l’Aigua) i, en alguns casos, incomplint la normativa urbanística o sobrepassant la legislació de costes.
– Que en aquest sentit, es pressuposa la presentació de diverses ofertes econòmiques, per part del sector turístic, amb finalitats clarament i única relacionades amb el lucre econòmic i la expansió del seu servei en el Vinyet.
– Que tot i ser classificats com a sols no urbanitzables, la compra de terrenys subjecta al sector turístic (o privat), podria atorgar al nou propietari (entre d’altres activitats):
Mitjançant aquest comunicat, l’Associació Mediambiental la Sínia vol agrair la tasca desenvolupada pel conjunt de socis, voluntaris i participants.
Sense el vostre recolzament i empenta, hauria estat inabastable ser un factor significant d’aquesta històrica demanda del territori.
Moltes gràcies. Salut i Gaià!
L’Associació Mediambiental La Sínia impulsa aquest projecte seleccionat dins de les convocatòries socials de la Fundació “La Caixa”.
Aquest projecte, Dones pageses, neix amb la voluntat de formar un grup de dones en l’ofici de pagesa, des d’un sentit ampli, no només de com es cultiva o com es recull una determinada verdura, sinó també de la realitat de l’entorn rural i del medi natural més proper. En aquest cas, les terres de la conca del riu Gaià i, més concretament, el municipi de La Riera de Gaià. Hem de destacar la vessant social del projecte com a eina de cohesió, de suport i de creació d’oportunitats a aquest grup de dones.
A més de l’ofici de pagesa, també aprendrem tècniques pròpies d’altres oficis del món rural com ara teixir amb fibres vegetals, treballs forestals com ara podar o desbrossar, o com posar pedres per a refer un marge de pedra seca.
L’objectiu principal és doncs, el d’acompanyar a aquestes dones a trobar, en un espai multicultural i d’apropament, una sortida a inquietuds i capacitats personals, així com reforçar l’empoderament per sentir-se que formen part d’aquesta transformació social i que poden tirar endavant el seu projecte de vida i perquè no, a llarg plaç, professional. Una transformació social i mediambiental que va unida, i que no hauria de ser una opció, sinó una necessitat i l’aposta de futur.
Comptem amb l’assessorament de la Cooperativa Icària, que fa l’acompanyament emocional i comptem també amb el suport del Consell Comarcal del Tarragonès així com de l’Ajuntament de la Riera de Gaià, la Família Parés Virgili, propietària dels terrenys on es cultiven els horts i l’empresa Repsol.
L’Associació Mediambiental la Sínia és una entitat ambiental, fundada l’any 1997 a la vila Altafulla, que impulsa un programa de custòdia al riu Gaià. Els principals objectius són la conservació de la biodiversitat vinculada a l’entorn fluvial del riu Gaià, el foment del voluntariat i la promoció de l’educació ambiental. Aquests objectius tenen un fort caràcter transversal i per aquest motiu, es treballen de manera conjunta i coordinada dins del programa de custòdia. I de fet, es nodreixen entre ells per assolir els reptes que ens plantegem.
